JOAN RUBIÓ Y BELLVER (Reus, Baix Camp 1871 – Barcelona1952). Arquitecte titulat el 1892, formà part de la generació final del modernisme i va desenvolupar la part més important de la seva obra a partir de 1900. Deixeble i col.laborador d’Antoni Gaudí, amb qui va treballar fins a 1905, va ser un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques del seu mestre i va potenciar la corrent que va ser coneguda posteriorment com gaudinisme.
Pel seu compte va edificar una sèrie remarcable d’edificis entre els quals cal destacar a Barcelona les Cases Macari Golferichs (1901) a la Gran Via, la Casa Isabel Pomar al carrer Girona, el Frare Blanc a Av Del Dr Andreu, la Casa Manuel Dolcet, a Av De Vallvidrera, i les Esglésies de la Universitat Industrial i el Foment de Pietat.
Fora de Barcelona va fer una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’Església de Sant Miquel de la Roqueta, a Ripoll, els Cellers Raventós a Raimat o l’Asil de la Tercera Edat d’Igualada.
Aquestes són algunes de les obres més representatives del seu estil, que constitueix una interpretació de l’artesania tradicional utilitzada en una línia expressionista i sàviament tecnològica.
